COM FER COMPOST?


L’obtenció de compost a partir dels residus orgànics s’ha dut a terme des de temps antics, en femers o piles de compostatge. Actualment, però, degut a l’escassetat d’espai, s’ha generalitzat la utilització de compostadors. Els avantatges d’un compostador davant l’antic compostatge en pila són que:

– ocupa poc espai.
– el compost és més resguardat de les inclemències del temps i no s’asseca ni s’humiteja massa. Per això el procés serà 3 o 4 vegades més ràpid que en una pila de compostatge, i no caldrà malbaratar aigua per regar-lo quan estigui sec.
– les restes orgàniques estan visualment ocultes a familiars o veïns que no vulguin veure les restes de menjar o de vegetació del jardí.
– les restes vegetals del compostador seran un focus d’atracció per a cargols, llimacs o altres organismes que no volem que es mengin les plantes de l’hort.
– evita que animals com gats, gossos o ratolins, s’apropin a les restes orgàniques.

On situar el compostador?

La ubicació ideal per al compostador domèstic és en contacte directe amb el terra. D’aquesta manera, els microorganismes presents al sòl entraran fàcilment en contacte amb les restes orgàniques del compostador, i els lixiviats (l’aigua sobrant de les restes) es filtraran cap a terra.

Si no disposem d’un jardí o espai amb terra, també és possible instal·lar-lo sobre un espai pavimentat o enrajolat. En aquest cas ens caldrà un compostador amb una base que permet recollir els lixiviats en un recipient.

Pel que fa a la insolació, a l’estiu no convé que al compostador li toqui massa el sol, per no haver-lo de regar, i per evitar que un excés de temperatura mati els organismes descomponedors. En canvi, a l’hivern és convenient que li toqui el sol, per evitar una aturada del procés per temperatures massa baixes. Per tant, cal cercar una ubicació a sol i ombra, o bé sota un arbre de fulla caduca.

Finalment, cal deixar entre 0’5 i 1 metre pels costats, per poder extreure el compost madur amb comoditat.

I després, què cal fer?

Abans de res, cal disposar de matèria orgànica de dos tipus: humida i seca. La matèria humida són restes de cuina o fullaraca fresca, i la matèria seca són restes de poda, palla, etc. La matèria seca dóna estructura a la pila en compostatge, tot permetent que arribi oxigen a tot arreu. Cal incorporar-les al compostador de forma barrejada, en una proporció d’una quarta part de matèria seca i tres de matèria humida.

Durant tot el procés, només caldrà controlar que la humitat i la oxigenació siguin les adequades perquè els organismes descomponedors puguin fer bé la seva feina. Això s’aconsegueix respectant les proporcions entre matèria seca i humida i, si cal, barrejant les restes de tant en tant.

A continuació, us deixem un parell de manuals de compostatge, que podeu consultar per tal de conèixer els detalls i els trucs del compostatge casolà. Per qualsevol dubte o aclariment, consulteu l’apartat preguntes freqüents o bé utilitzeu el servei d’assessorament de la xarxa.

Per a més informació, pots consultar aquests manuals:

Manual de compostatge de jardí AMB” 

“Manual auto compostatge ARC”

ManualAMB

 

 

 

 

 

 

Portada manual autocompostatge

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s