PREGUNTES FREQÜENTS


1.QUÈ ES POT COMPOSTAR I QUÈ NO?

Es poden compostar:
– Restes de fruita i verdura cuita i crua.
– Closques d’ou triturades.
– Iogurts, llet i formatge
– Sucs de fruita
– Taps de suro
– Paper de cuina (també amb tinta de color)
– Flors, fulles i plantes verdes i seques
– Cendra i serradures de fusta sense tractar
– Restes de l’hort

Composteu amb precaució:

– Gespa. No l’afegiu tota de cop, barregeu-la amb restes seques, o bé deixeu-ne assecar una part dos o tres dies i introduïu-la quan està seca. En cas contrari, es produeix amoníac per excés d’humitat.
– Restes de carn, peix i ossos. No els afegiu fins que el procés estigui començat i ja domineu el procés de compostatge. Composteu-los en petites quantitats, barrejant-los amb materials secs, perquè no atreguin animals ni produeixin males olors.
– Plantes o fruits malalts. Si el procés de compostatge no supera els 65ºC no s’eliminen.
– Males herbes. Si el procés no arriba a prou temperatura, les seves llavors podran germinar indesitjablement quan escampem el compost.
– Fulles de pi. La pinassa és un material sec de difícil descomposició que, en grans quantitats, pot aturar el procés de compostatge. La compostarem en petites quantitats, sempre barrejant-la amb restes de cuina o gespa. Si en tenim molta, podem emmagatzemar-la per encendre la llar de foc o la barbacoa, i després dipositar les cendres al compostador.
– Cartró ondulat, cartró de les oueres. Cal trossejar-lo bé abans de compostar-lo.
– Pells de cítrics. Si en posem en excés, creen acidesa i poden perjudicar el compostatge.

NO es pot compostar:

– Excrements d’animals domèstics. Alguns components del pinso que mengen poden perjudicar el compostatge.
– Terra i sorra per als excrements de gat.
– Cendres o serradures d’aglomerats o de fusta tractada, ja que contenen compostos tòxics.
– Restes de cigarrets, ja que contenen quitrans i hidrocarburs aromàtics.
– Restes d’escombrar la casa o de l’aspiradora, ja que contenen metalls pesants i altres contaminants.
– Qualsevol material no orgànic ni compostable (plàstic, vidre, metalls, etc.)

 

2. CAL REGAR EL COMPOSTADOR?
Si es fan les aportacions necessàries de cada tipus de material, observant amb compte si s’ha d’afegir més material sec o humit, no s’haurà de regar mai el compostador. No obstant això, a l’estiu serà convenient regar-lo si es veu que en algun moment puntual està molt sec a causa de les altes temperatures ambientals.

 

3. EL COMPOSTADOR FA OLOR?
El compostatge és un procés que no fa pudor, sinó que la seva olor recorda a la terra d’un bosc humit.
Si noteu olor desagradable és que hi ha alguna cosa que no hem fet bé:
– si fa olor a amoníac és que hi ha massa gespa sense barrejar amb matèria seca. Afegiu-hi matèria seca i voltegeu.

-si fa olor a podrit, el compost és massa humit i hi ha poc oxigen. Afegiu-hi matèria seca i voltegeu, i deixeu d’aportar-hi restes humides durant uns dies.

 

4. COM SÉ SI LA HUMITAT ÉS L’ADEQUADA?
Amb el temps i l’experiència, podrem saber si la humitat és l’adequada només mirant l’aspecte del material de l’interior del compostador. Però per començar, és molt útil el que anomenem “prova de la croqueta”: agafem una petita quantitat del material amb la mà (podem utilitzar guants de làtex) i premem amb força per fer una mena de croqueta. Si en prémer, la mostra comença a gotejar, vol dir que hi ha massa humitat. Si en obrir la mà després d’estrènyer la croqueta es desfà, això indica una manca d’aigua. Si, finalment, en obrir la mà la mostra queda humitejada però no degota, és que la humitat és la correcta. (fotos de la prova de la croqueta)

Si la humitat és baixa, podem augmentar l’aportació de materials humits i disminuir-ne els secs. Si això no és suficient, humitejarem el compostador amb una regadora, de forma repartida per tot el compostador, i voltejarem posteriorment.

Si la humitat és massa elevada, afegirem material sec i voltejarem, deixant d’aportar material humit durant uns dies.

 

5. HE DE REMENAR EL COMPOSTADOR?
Si quan es diposita la matèria orgànica dins el compostador, es fa en la proporció i barreja adequada entre matèria humida i matèria seca (recordeu, tres parts d’humida per cada part de seca), en principi no cal voltejar el material. Només caldrà fer-ho quan es dipositi una quantitat elevada d’un mateix material, com per exemple una pila de fulles seques.

Voltejant el material un cop per setmana, ens assegurarem que no hi hagi zones amb acumulació de material massa humit. Per fer-ho, només cal remenar la capa superior del compostador, ja que la part de sota va fent el seu procés. Cal tenir en compte que un excessiu volteig farà disminuir la humitat al compostador.

Per voltejar ens serà d’utilitat un airejador, una forca o algun estri similar.

 

6. HI HAURÀ INSECTES AL COMPOSTADOR?
Els insectes i cucs, juntament amb els bacteris i fongs, són els responsables del procés de transformació de la matèria orgànica en compost. Per això, és normal que al compostador hi hagi invertebrats, tot i que la seva presència estarà limitada a l’interior del compostador.

La presència o absència d’aquests insectes també ens pot servir d’indicador de l’evolució del procés de compostatge. A continuació trobareu els principals invertebrats que podem trobar al compostador i què ens indica cadascun.

COMPOSTATGE GRÀFIC.001

COMPOSTATGE GRÀFIC.002

7. LA BARREJA ESTÀ FREDA I SECA.
Quan s’inicia el procés del compostatge la temperatura de la pila ha d’augmentar per sobre de la temperatura ambient. Si la barreja està freda i seca, pot ser per diverses raons:

Perquè encara hi hagi poc material. → caldrà afegir-n’hi més.
Perquè hi ha un excés de restes seques. → Caldrà afegir-hi més restes humides, o regar.
Perquè voltegem massa sovint → Caldrà remenar menys sovint.

 

8. LA BARREJA ESTÀ MASSA HUMIDA.
Un excés d’humitat perjudica els organismes responsables del compostatge, que es queden sense oxigen, i pot provocar molèsties com un excés de mosquetes de la fruita o males olors.
Si el material del compostador està massa humit pot ser perquè s’ha regat massa, o bé perquè s’ha abocat una excessiva proporció de restes humides.
Per tal de fer baixar el grau d’humitat, caldrà afegir restes seques, i voltejar.

 

9. HI HA UN TEL BLANC SOBRE EL MATERIAL DEL COMPOSTADOR.
Segurament es tracta de fongs, que indiquen que hi ha activitat microbiana. Això és bona senyal! Els fongs també són descomponedors.

 

10. QUANT ES TRIGA A OBTENIR COMPOST?
El temps que tardem a obtenir compost dependrà dels procediments que s’hagi seguit per elaborar-lo. En el cas del compostatge domèstic, des de que es comença de zero, es calcula que es pot trigar uns nou mesos. A partir de la primera collita, es pot obtenir compost cada 3 o 4 mesos.

 

11. COM SABRÉ QUE EL COMPOST JA ESTÀ A PUNT?
Sabrem que el compost ja ha madurat quan sigui de color marró fosc o negre, faci olor de bosc i no desprengui calor. Una prova que podem fer és agafar una petita quantitat de compost i guardar-la dos o tres dies en una bossa tancada de plàstic: si quan l’obrim no fa mala olor és que el compost ja és madur.

També podem realitzar la prova de la flotabilitat: barregem una mica de compost en un got ple d’aigua,  el remenem bé i ho deixem reposar. Si l’aigua, ja en repòs, torna a ser transparent, és que el compost ja és madur. Si l’aigua és tèrbola, és que encara no està a punt.

 

12. I DEL COMPOST, QUÈ EN FAIG? COM EL RECULLO? COM L’UTILITZO?
Com el recullo?
Segurament un dels moment més gratificants del compostatge és el moment de la collita. Quan hem comprovat que el compost de la part inferior del compostador ja és madur, retirarem les restes de la part superior del compostador, que encara no s’han desfet, i les deixarem a terra o en un carretó.
Llavors, amb una pala, anirem passant la resta de contingut del compostador pel sedàs, separant el compost més fi de les parts més gruixudes que encara no s’han descompost (branques, etc).
Si el compost és molt humit, podem deixar-lo eixugar un o dos dies, perquè es separi millor, o bé ajudar-nos passant la mà amb un guant, per aconseguir que només el compost més fi passi pels forats del sedàs.
Les restes de la part superior del compostador, que hem retirat al principi, es tornen a afegir al compostador, per tornar a iniciar un nou cicle.
Com l’emmagatzemo?
El millor lloc per guardar el compost és dins el compostador. Si això no és possible, cal guardar-lo en un lloc a cobert, a l’ombra, dins de bosses impermeables obertes, perquè així es ventili però no li entri aigua que el pugui fer malbé. El compost madur es pot guardar al voltant d’un any.
Què en faig?
El compost és un adob que ajudarà a la terra a renovar els nutrients que les plantes han absorbit durant el seu creixement. Per al transplantament de plantes de test, utilitzeu una part de compost per cada tres parts de terra. Per adobar els arbres, la gespa o l’hort escampeu-lo per damunt la terra.

2 pensaments sobre “PREGUNTES FREQÜENTS

    • Bon dia, Rosa. No hi ha problema a compostar les fulles de figuera. Una opció per reduir el volum que ocupen és deixar-les assecar al costat del compostador, i esmicolar-les abans de posar-les al compostador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s